CRONOLOGIA



EXPOSICIÓN RETROSPECTIVA DE PALLARES-PITHEKOS

Galeria Àmbit – Espai d’Art, Olot. Del 9 de octubre al 22 de noviembre de 2020.

L’obra pictòrica de Pallares ens convida a una retrospecció serena sobre com superar les turmentades i inestables vivències de la nostra civilització fent miralls d’un món millor, encisador i oníric.

«L’artiste, le vrai artiste, le vrai poète, ne doit peindre que selon ce qu’il voit et ce qui’il sent. Il doit être réellement fidèle à sa propre nature.»
Charles Baudelaire (1821-1867). Critique d’art, Ed. Gallimard, Folio, Paris 1992, p. 285



LA 5ÈME GLACIATION

La 5ème glaciation: la froideur d’un monde mutant, les solitudes éternelles, la porte entre les deux mondes. Paris, ville historique, reflet des phénomènes sociétaux nous laisse ses symboles s’ensevelir sous les nouveaux tournants technologiques.

« Il s’arrêta et, brusquement tendant le bras vers le haut obélisque de granit, debout sur le pavé de Paris et qui perdait, au milieu des étoiles, son long profil égyptien, monument exilé, portant au flanc l’histoire de son pays écrite en signes étranges, mon ami s’écria : « Tiens, nous sommes tous comme cette pierre. » Puis il me quitta sans ajouter un mot.
Était-il gris ? Etait-il fou ? Etait-il sage ? Je ne sais encore. Parfois il me semble qu’il avait raison ; parfois il me semble qu’il avait perdu l’esprit. »
Maupassant
Solitude p. 1259
Ed la Pleiade – Gallimard 1974 vol 1 Contes et Nouvelles publiés entre 1875 et 1884.

La quinta Glaciación: La frialdad de un mundo mutante, las soledad que no se detiene, la puerta entre dos mundos. Paris, histórica ciudad, refleja los fenómenos sociales y nos deja sus símbolos sepultarse bajo nuevos hitos tecnológicos.

«  Se detuvo y, brusco alzando el brazo hacia el alto obelisco de granito, de pie sobre los adoquines de Paris, cuyo alargado perfil Egipcio se esfumaba en medio de las estrellas, monumento exiliado, llevando sobre su costado la historia de su país escrita con misteriosos signos, mi amigo grito: “Mira, estamos todos hechos semejantes a esta piedra.” Luego me dejo sin añadir palabra. ¿Estaba borracho? ¿Loco? ¿Sabio? Todavía no lo sé. A veces me parece que tenia razón; otras veces que deliraba.”
Maupassant
Solitude p. 1259
Ed la Pleiade – Gallimard 1974 vol 1 Contes et Nouvelles publiés entre 1875 et 1884.

La cinquena Glaciació: La fredor d’un món mutant, las solituds que no s’aturen, la porta entre dos mons. Paris, històrica ciutat, reflecteix els fenòmens socials i ens deixa els seus símbols sepultar-se baix noves fites tecnològiques.

“ S’aturà i brusc alçant el braç cap al alt obelisc de granit, de peu sobre les llambordes de Paris el qual allargat perfil Egipci s’esfumava enmig de les estrelles, monument exiliat, portant sobre el seu costat l’historia del seu país escrita amb misteriosos signes, el meu amic cridà: “Mira , estem tots semblants a aquesta pedra.” Després em deixa sense afegir paraula. Estava borratxo? Boig? Savi? Encara no ho se. A vegades em sembla que tenia raó; a vegades que delirava.”
Maupassant
Solitude p. 1259
Ed la Pleiade – Gallimard 1974 vol 1 Contes et Nouvelles publiés entre 1875 et 1884.



CAP DE CREUS: LA BELLEZA ALIMENTA LA VIDA – 2017

La creación es un acto estético, moral y nos nutre espiritualmente.

La contemplation de la beauté éveille la conscience d’avoir une âme …elle est la marque de l’unicité de chacun de nous et, par là, de la vraie dignité de chacun de nous

François Cheng , De l’âme ed : Albin Michel, Paris 2016

C’est pourquoi le désir de beauté́ ne se limite plus à un objet de beauté́; il aspire à rejoindre le désir originel de beauté́ qui a présidé́ à l’avènement de l’univers, à l’aventure de la vie. Chaque expérience de beauté́, si brève dans le temps, tout en transcendant le temps, nous restitue chaque fois la fraicheur du matin du monde.

François Cheng, Cinq méditations sur la beauté ed Albin Michel, Paris 2006, p52

Nourrir, c’est entretenir la vie jour après jour. Etablir entre l’organisme et son milieu une circulation mesurée et régulière est ce qui lui permet de durer. L’emblème de cet entretien est la bouche, lieu par où transitent, de l’extérieur vers l’intérieur, la nourriture et de l’intérieur vers l’extérieure, les paroles….Nourrir le corps est une activité spirituelle à recommencer tous les jours. Entretenir la vie, c’est essentiellement…alimenter la rectitude.

Yi Jing, Traduction Javary et Faure ed Albin Michel, Paris 2012, p 444-445

La contemplación de la belleza despierta la consciencia de tener una alma … es la marca de la unicidad de cada uno de nosotros y, también, de la verdadera dignidad de cada uno de nosotros.

François Cheng , De l’âme ed : Albin Michel, Paris 2016

Es por eso que el deseo de belleza no se limita a un objeto de belleza; aspira a unificarse con el deseo original de belleza que presidió a la creación del universo, a la aventura de la vida. Cada experiencia de belleza devuelve cada vez la frescura del amanecer del mundo.

François Cheng, Cinq méditations sur la beauté ed Albin Michel, Paris 2006, p52

Alimentar, es mantener la vida día tras día. Establecer entre el organismo y su entorno una circulación controlada y regular es lo que le permite perdurar. El símbolo de este mantenimiento es la boca, lugar por donde transitan del exterior hacia el interior los alimentos y del interior hacia el exterior la palabra… alimentar al cuerpo es una actividad espiritual que se repite cada día. Mantener la vida, es esencialmente… alimentar la rectitud.

Yi Jing, Traduction Javary et Faure ed Albin Michel, Paris 2012, p 444-445

La contemplació de la bellesa desperta la consciencia de tenir una ánima … és la marca de l’unicitat de cadascú i, també, de la verdadera dignitat de cadascú.

François Cheng , De l’âme ed : Albin Michel, Paris 2016

Es per això que el desig de bellesa no es limita a un objecte de bellesa; aspira a unificar-se amb el desig original de bellesa que presideix a la creació de l’univers, a l’aventura de la vida. Cada experiència de bellesa torna cada vegada la frescor del renéixer del mon.

François Cheng, Cinq méditations sur la beauté ed Albin Michel, Paris 2006, p52

Alimentar, es mantenir la vida cada dia. Establir entre el organisme i el seu entorn una circulació controlada i regular es el que permet durar. El símbol d’aquest manteniment es la boca, lloc on transiten de l’exterior a l’interior els aliments i de l’interior a l’exterior la paraula … alimentar el cos es una activitat espiritual que es repeteix cada dia. Mantenir la vida, es essencialment… alimentar la rectitud.

Yi Jing, Traduction Javary et Faure ed Albin Michel, Paris 2012, p 444-445



MI ACTO CREATIVO EN TRES PREGUNTAS

Comment j’appréhende l’acte de peindre?

En général, j’ai tendance à tout observer avec une grande curiosité. La vie est fascination et découverte. Nous sommes attiré par le Beau, et en même temps nous avons un grand plaisir à comprendre la vie. Ainsi donc, la peinture devient une prolongation magique de l’expérience visuelle.

Comprendre notre vision des choses, les relations de mesure ou les échelles, la complexité chromatique, sont les premiers pas pour pouvoir représenter.

L’acte de peindre me permet d’explorer notre monde intérieur et d’établir un dialogue émotionnel. Nous pouvons tout modeler, “Les arts plastiques”, sont essentiellement modelables dans les étapes de construction de l’œuvre, jusqu’à l’aboutissement de l’idée que nous nous sommes proposée comme objectif.

Quel est le déclencheur de l’acte créatif?

Comme disait Matisse, « La peinture est une question mentale » et l’émotionnel participe du déclencheur créatif. Puisque la peinture est aussi sociétale, elle devient une projection directe de notre perception affective et de notre générosité. L’acte créatif est aussi un langage universel, donc, il nous élève vers une dimension supérieure de l’esprit. Dans ce sens, heureusement que l’histoire de l’humanité est dignifiée par les oeuvres artistiques que nous pouvons contempler dans les collections de nos Musées qui témoignent d’un humanisme positif, face à la folie destructrice qui s’empare souvent de l’homme durant son évolution historique.

Donc je me revendique dans cette tradition de vie et d’échange grâce à ma création picturale. Personnellement, ma peinture est le résultat d’une réponse à l’amour reçu. Elle chercherait le calme, l’équilibre, la sagesse ! Ma peinture est thérapeutique pour moi-même. Peut-être l’est-elle pour autrui ?

L’inspiration, comment surgit-elle?

Durant mon expérience créatrice l’inspiration surgit selon ces paramètres :
Soit à partir de concepts préétablis qui donnent cours à mon imagination poétique. (voir l’exposition de 1974 à Paris)
Soit à partir de l’utilisation de matériaux, suffisamment expérimentés, pour déployer des automatismes inconscients et gestuels avec la maximum fluidité possible. (voir l’exposition de 1976 à Barcelone).
Soit avec le retour à la technique traditionnelle de la peinture à l’huile, dans laquelle je retrouve des possibilités d’expression infinies traduisant mon monde imaginaire.

¿Como concibo la acción pictórica?

Por lo general, tengo tendencia a observar nuestro entorno con una gran curiosidad. La vida es fascinación y descubrimiento. Estamos atraídos por lo Bello, y al mismo tiempo tenemos un gran placer en entender la vida. Así pues, la pintura deviene una prolongación mágica de la experiencia visual.

Entender nuestra visión, las relaciones de medida o las escalas, la complejidad cromática, son los primeros pasos para acercarnos a la representación.

El acto pictórico me permite explorar nuestro mundo interior y establecer un dialogo emocional. Todo es modelable, característica de “Las artes plásticas”, en las etapas de construcción de la obra hasta llegar al objetivo de la idea que nos propusimos.

¿Cuál es el desencadenante del acto pictórico?

Tal como lo constató Matisse « la pintura es una cuestión mental” más, lo emocional que participan al desencadenante creativo. Ya que la pintura es también social, se transmuta en una proyección directa de nuestra percepción afectiva y de nuestra generosidad. El acto creativo también es lenguaje universal, pues nos eleva hacia una dimensión superior del espíritu. Por suerte, la historia de la humanidad se dignifico por las obras de arte que podemos admirar en las colecciones museísticas que testimonian de un humanismo positivo frente a la locura destructiva que se apodera del hombre durante su evolución histórica.

Así pues, revindico esta tradición de vida y de intercambio gracias a mi obra pictórica. Personalmente, mi pintura es el resultado de una respuesta al amor que me regaló la vida. ¡Desearía encontrar la calma, equilibrio y sensatez! Para mi, pintar es una terapia. ¿Quizás lo sea para el prójimo?

¿Cómo surge la inspiración?

Durante mi experiencia creativa la inspiración surge según los siguientes parámetros:
Bien sea, a partir de conceptos preestablecidos que dan cauce a mi imaginación poética. (Ver la exposición del 1974 en París)
Bien sea, a partir de la utilización de materiales, suficientemente experimentados, para desarrollar automatismos inconscientes y gestuales con la máxima fluidez posible. (Ver la exposición del 1976 en Barcelona)
Bien sea, por la vuelta a la técnica tradicional de la pintura al oleo, en la cual encuentro posibilidades de expresión sin limites, plasmando mi mundo imaginario.

Com concebo l’acció pictòrica?

En general, tinc tendència en observar el nostre entorn amb una gran curiositat. La vida és fascinació i descobriment. Estem seduïts per la bellesa, i al mateix temps tenim un gran plaer per entendre la vida. Així doncs, la pintura esdevé una prolongació màgica de l’experiència visual.

Entendre la nostre visió, les relacions de mesura, les escales, la complexitat cromàtica, esdevenen les primeres petjades per apropar-se a la representació.

L’acte pictòric em permet explorar el nostre mon interior i establir un diàleg emocional. Tot es mal·leable, característiques de «les arts plàstiques», en les etapes de construcció de l’obra fins copsar l’objectiu de la idea proposada.

Quin és el desencadenant de l’acte pictòric?

Tal com ho va constatar Matisse «la pintura és una cosa mental» i la part emocional participa del desencadenant creatiu. Ja que la pintura és també un fet social, es transmuta en una projecció directa de la nostra percepció afectiva i de la nostra generositat. L’acte creatiu és un llenguatge universal, ja que ens eleva cap a una dimensió superior de l’esperit. Per sort, la història de la humanitat es va dignificar per les obres d’art que podem admirar en les col·leccions museístiques que testimonien d’un humanisme positiu en front de la folia destructiva que sovint s’apodera de l’home al llarg de la seva evolució històrica.

Així doncs, reivindico aquesta tradició de vida i d’intercanvi gràcies a l’obra pictòrica. Personalment la meva pintura és el resultat d’una resposta d’amor rebut al llarg de la meva vida. Desitjaria trobar la calma, equilibri i saviesa! Per a mi, la pintura és una teràpia. També ho pot ésser per als altres?

Com sorgeix la inspiració?

Al llarg de la meva experiència creativa la inspiració sorgeix segons els següents paràmetres:
Bé sigui a partir de conceptes preestablerts que donen curs a la meva imaginació poètica. (Veure l’exposició de 1974 a Paris)
Bé sigui a partir de la utilització de materials, suficientment experimentats, per desenvolupar automatismes inconscients i gestuals amb la màxima fluïdesa possible. (veure l’exposició de 1976 a Barcelona)
Bé sigui pel retorn a la tècnica tradicional de la pintura a l’oli, que em permet trobar infinites possibilitats d’expressió sense límits, reflectint el meu món imaginari.


“PALABRAS” POÉTICAS DE CARMEN PLAZA

 

«Musas»

La inspiración se nutre vena adentro,
acaso del latido
de una pasión fugaz.

Yo sé que no es el viento.
Es un alma atrapada. De pié. Como la mía.

Asalta varaderos, fosos abandonados,
crepúsculos desnudos,
navíos con las velas desplegadas,
alguna isla sumida en la corriente que canta su naufragio.

Sigilosa, se bate en retirada.

Volverá descarnada, irredenta,
sin saber
qué obstinado silencio la lleva de la mano.

Carmen Plaza
Lo que el aire oculta.
Ed. Huerga y Fierro – 2014 – p29

«Revelación»

Una hoja caída
nos revela el misterio.

En sus nervios asoma
todo el frondoso amor
que la meció en las verdes ramas.

Carmen Plaza
La invención sucesiva
Ed. Colección Torremozas – 2009 – p58

«Desnudo»

Se aproxima despacio,
brillando en la distancia,
sin ropa ni artilugios,
sin cremas, sin alhajas.

¿Quién puede distinguir
si es un cuerpo o un alma?

Carmen Plaza
Tela que cortar
Ed. Colección Torremozas – 2006 – p38



PALABRAS ZEN

Maitre Sekito

Dans l’obscurité existe la lumière,
ne regardez pas
avec une vision obscure.

Dans la lumière existe l’obscur,
ne regardez pas
avec une vision lumineuse.

Lumière et obscurité
créent une opposition,
mais dépendent l’une de l’autre
comme le pas de la jambe droite
dépend du pas de la jambe gauche.

Dintre de la foscor existeix la llum
no mireu mai
amb una visió enfosquida

Dintre de la llum existeix la foscor,
no mireu mai
amb una visió lluminosa

Llum i foscor creen una oposició,
però depenen una de l’altra
com el pas de la cama dreta
depèn del pas de la cama esquerra

Dentro de la oscuridad existe la luz
no mirad nunca
con una visión oscura.

Dentro de la luz existe la oscuridad,
no mirad nunca
con una visión luminosa.

Luz y oscuridad crean una oposición,
pero dependen una de la otra
igual que la zancada de la pierna derecha
depende de la zancada de la pierna izquierda

Koan


L’homme regarde la fleur,
La fleur sourit.

L’home mira la flor,
La flor somriu.

El hombre mira la flor,
La flor sonríe.

 

Maitre Dogen


L’eau pure pénètre
le tréfonds de la terre.
Aussi, quand le poisson nage
dans cette eau,
Il a la liberté du véritable poisson.

Le ciel est vaste et transparent
jusqu’aux confins du cosmos.
Aussi, quand l’oiseau vole
dans le ciel,
il a la liberté du véritable oiseau.


L’aigua pura penetra
al fons de la terra.
També quan el peix neda
dintre d’aquesta aigua,
té la llibertat del veritable peix.

El cel és immens i transparent
fins als confins del cosmos.
També, quan l’ocell vola
pel cel,
té la llibertat del veritable ocell.


El agua pura penetra
al fondo de la tierra.
También, cuando el pez nada
dentro de esa agua,
tiene la libertad del verdadero pez.

El cielo es inmenso y transparente
hasta los confines del cosmos.
También, cuando el pájaro vuela
por el cielo,
Tiene la libertad del verdadero pájaro

Maitre Kodo Sawaki


NOTRE EXPIRATION
est celle de l’univers entier.
NOTRE INSPIRATION
est celle de l’univers entier.
A chaque instant, nous réalisons
ainsi la grande œuvre illimitée.
Avoir cet esprit-là,
C’est faire disparaître tout malheur
et engendrer le bonheur absolu.


LA NOSTRA EXPIRACIÓ
és aquella de l’univers sencer.
LA NOSTRA INSPIRACIÓ
és aquella de l’univers sencer.
A cada instant, realitzem
així la gran obra il·limitada.
Tenir aquest esperit,
suposa fer desaparèixer tota desgràcia
i engendrar la felicitat absoluta.


NUESTRA EXPIRACIÓN
es aquella del universo entero.
NUESTRA INSPIRACIÓN
es aquella del universo entero.
En cada instante, realizamos
así la gran obra ilimitada.
Tener este espíritu,
supone hacer desaparecer toda desgracia
y engendrar la felicidad absoluta.

Koan


A esprit libre
univers libre.


Esperit lliure
univers lliure.


Espíritu libre
universo libre.


PAROLES ZEN- Textes recueillis par Mac de Smedt.
Ed Albin Michel. Carnet de sagesse. 1994.
Citations pp. 17/ 21/ 29/ 35/ 37


PROVERBIO ZEN – «RENCONTRES»

L’homme ne peut pas découvrir sa nature originelle, si il n’embrasse pas l’esprit de la nature

L’acte pictural est aussi la confrontation spirituelle des multiples espaces intérieurs, atmosphères et souvenirs.
Le Bouddhisme Zen donna une dimension spirituelle au fait de contempler la nature comme « véritable » et l’homme put y trouver de grandes informations par d’humbles méditations.
Visualiser, analyser, comprendre le monde naturel pour trouver notre jardin Zen. C’est la joie de pénétrer les grands et les petits espaces intérieurs qui coexistent avec le sens de la vie.

L’home no pot descobrir la pròpia natura original, mentre no copsi l’esperit de la naturalesa.

L’acte pictòric es també la confrontació espiritual dels múltiples espais interiors, atmosferes i records.
El Budisme Zen va conferir una dimensió espiritual en contemplar la natura com “veritable” i l’home hi va poder trobar grans informacions amb humils meditacions.
Visualitzar, analitzar, entendre, el mon natural fins trobar el nostre jardí Zen. És el plaer de penetrar els grans i petits espais interiors que coexisteixen amb els sentits de la vida.

El hombre no puede descubrir la propia naturaleza original, mientras no abraza el espíritu de la naturaleza.

El acto pictórico, es también la confrontación espiritual de los múltiples espacios interiores, atmosferas i recuerdos.
El Budismo Zen dio una dimensión espiritual al contemplar la naturaleza como “verdadera” y el hombre pudo encontrar en ella grandes informaciones con humildes meditaciones.
Visualizar, analizar, entender el mundo natural hasta encontrar nuestro jardín Zen. Es el gozo de penetrar los espacios interiores, grandes y pequeños, que coexisten con el sentir de la vida.



POEMA «CENDRA» 1986


Cendra

Beneficis suïcides…i
Mort natural…

Amenaces utòpiques…i
Rodolar de vida…

Ceguetat d’imperi…i
Renéixer blau

Negació de l’Univers…i
Sensibilitat d’amor…


Ceniza

Beneficios suicidas…y
Muerte natural…

Amenazas utópicas…y
El rodar de Vida…

Ceguera de imperio…y
Renacer azul…

Negación del Universo…y
Sensibilidad de amor…


Cendres

Bénéfices suicides…et
Mort naturelle…

Menaces utopiques…et
Roulement de Vie

Aveuglement d’empire…et
Renaissance bleue…

Négation de l’Univers…et
Sensibilité d’amour…